Ahir hi havia presentació d'espectacles a l'Ateneu per un públic reduït. Primer va actuar el Balta, del ballet de bombetes de qui ja em parlat moltes vegades. Ha ampliat el número que era només amb bombetes i hi ha afegit gots i una espècie de bombetes amb potes que protagonitzen alguna escena pornogràfica. Des de l'últim cop el Balta ha guanyat protagonisme en front de les bombetes que abans eren l'únic que es movia. Ara fa gestos i té un personatge més interessant.
El MandalaSol va resultar ser un espectacle Butoh, en la línea de lentitud i expressió de sofriment que caracteritza aquest tipus de dansa, junt amb la música i la llum lúgubres va crear un microclima angoixant, interessant, però potser massa estancat, es va fer una mica monòton. A mi em va sembla que era una reflexió sobre la veneració/acceptació/repulsió d'un mateix (i concretament del cos d'un mateix). Pel què fa a la manipulació d'objectes va fer un número d'isolacions amb una anella (tipus Michael Moschen) i al final, en el moment de la conversió d'obertura en fora del personatge, va fer malabars amb pilotes amb molts tirs múltiples, agafades darrera l'esquena i piruetes amb una a l'aire. Un estil molt personal que costa de veure amb malabars, però a mi m'hagués agradat veure més malabars, com les anelles...
I ara se m'acut: Com fer un espectacle basat en malabars que duri una hora, recentment he vist tres solucions molt diferents, Migui, Cris Oller, Karl, tots ells impregnen l'espectacle de la seva personalitat, però crec que també és important pensar en el públic, sense obsessionar-se...
El MandalaSol va resultar ser un espectacle Butoh, en la línea de lentitud i expressió de sofriment que caracteritza aquest tipus de dansa, junt amb la música i la llum lúgubres va crear un microclima angoixant, interessant, però potser massa estancat, es va fer una mica monòton. A mi em va sembla que era una reflexió sobre la veneració/acceptació/repulsió d'un mateix (i concretament del cos d'un mateix). Pel què fa a la manipulació d'objectes va fer un número d'isolacions amb una anella (tipus Michael Moschen) i al final, en el moment de la conversió d'obertura en fora del personatge, va fer malabars amb pilotes amb molts tirs múltiples, agafades darrera l'esquena i piruetes amb una a l'aire. Un estil molt personal que costa de veure amb malabars, però a mi m'hagués agradat veure més malabars, com les anelles...
I ara se m'acut: Com fer un espectacle basat en malabars que duri una hora, recentment he vist tres solucions molt diferents, Migui, Cris Oller, Karl, tots ells impregnen l'espectacle de la seva personalitat, però crec que també és important pensar en el públic, sense obsessionar-se...
Comentaris